Una vegada més els pescadors es manifesten per protestar sobre el preu que han de pagar pel gas-oil professional que fa funcionar els motors dels seus vaixells. Actualment paguen 0,70€/litre i voldrien pagar-ne 0,40. Sense anims de molestar a ningú, pot-ser fer una sèrie d ereflexions.
Les reivindicacions dels pescadors han estat sobretot per aconseguir una reducció en el preu del combustible i en que s´els redueixi la pressió fiscal per poder fer viable el fet de sortir a la mar. En cap cas s´ha posat a sobre la taula l´origen del problema, es a dir, la sobrepesca que pateixen els nostres caladors i que obliga als armadors a anar augmentant la potència dels motors per tal de poder fer rendible la pesquera. I és precisament la subvenció institucional del gas-oil el que ha produït aquest augment de potència en els motors dels quillats i en conseqüència del consum de carburant que fa que amb els preus actuals sortir a la mar no sigui rendible. Dit en altres paraules, la sobreexplotació dels recursos ha fet que l´esforç pesquer (des del punt de vista de consum energètic) cada vegada hagi de ser major per obtenir els mateixos guanys.
En aquest punt no s´ha d´oblidar que la potència màxima autoritzada pels quillats d´arrossegament es de 500 cv (real decreto 679/1988 de 25 de juny) i que la gran majoria dels quillats que feinegen per la nostra costa treballa amb motors de més de 1000 cv. Amb la subvenció del gas-oil, l´administració està invertint en afavorir la potència dels motors, l´esforç pesquer i la sobrepesca. Des de un punt de vista de conservació dels recursos fins hi tot es podria plantejar la necessitat de continuar subvencionant la sobreexplotació pesquera.
Sóc conscient que darrera els quillats hi ha nombroses famílies que viuen directa o indirectament vinculades de la pesca i que precisament són aquestes famílies les que pateixen en la pròpia carn les penúries econòmiques a les que s´ha arribat. Tirar pel dret, es a dir augmentar la subvenció del gas-oil és un pedàs que tard o d´hora petarà i amb conseqüències irremediables pels caladors a curt termini.
La crisi del sector pesquer requereix altres actuacions més contundents, de les quals els representants dels pescadors no han posat a sobre de la taula. Caldria parlar de reconversió del sector, de reducció de la flota d´arrossegament, de potenciació de les pesqueres tradicionals i dels cultius marins, de realitzar més parades biològiques, de construir més biotops, etc.
I per acabar, deixeu-me fer una mica d´advocat del diable. Els pescadors que utilitzen arts tradicionals (tresmall, soltes, palangre, nanses, ...) amb barquetes que consumeixen molt menys que els grans quillats d´arrossegament estant d´acord amb la protesta? No són els quillats els que han malmès els caladors tradicionals d´aquets pescadors artesanals? Potser no caldria reconvertir la flota d´arrossegament en altres pesqueres tradicionals?
Un mar tant poc productiu com és la mediterrània no podrà suportar durant molt més temps la pressió a la que està sotmès.
