En Miliu, el meu pare

Per sobre de tot el meu pare va ser un home bo.

Tota la seva vida la va dedicar als seus. Els que heu tingut l´ honor de topar-vos amb ell segur que us endueu un bon record. Sempre va estar disposat a ajudar a qui fos, però sempre des de la seva discreció, sense voler protagonisme i des de un segon pla.

Tota la seva vida la va passar treballant, primer va muntar el seu taller de fusteria que poc a poc aniria engrandint fins a tenir a més de la fusteria i ebenisteria un taller de restauració de moble antic i una escola de restauració. Va començar del no res i va anar pujant el seu negoci per a donar-nos, a nosaltres, els seus fills, estudis i treball .Al llarg de la seva vida el seu únic objectiu va ser pujar a la seva família. Només va tenir un únic defecte, el treball, i es potser aquest excés de treball el que, quan ja ho tenia tot fet i només li quedava gaudir de la vida i de la seva família, el que el va fer caure en la malaltia. Al principi els símptomes van ser suaus, però poc a poc se li va agreujar i va anar perdent la seva independència, primer la mobilitat, després la parla i finalment les ganes de viure.

Es injust que una persona com el meu pare hagi deixat aquesta vida. Però encara són més injustos els darrers temps que ha viscut.

Avui descansa en pau i tots els que l´hem conegut guardarem sempre el seu record.

la teva familia

VIRUS LAICS

Ja són aquí el virus laics!!!!!


Bé, més concretament arribarà les botigues el 11 de setemebre a l´hora de la migdiada, però ja n´he pogut tenir un "d´estranquis". Virus Laics és el nou i esperat treball d´en Pau Riba. I es que fa gairebé 10 anys que en pau no treu res nou, el treball Cosmosona (1997) va ser el darrer i personalment jo no el reconec com a "fill d´en pau". Des del 97 fins avui només les nadales (cap cançó original), L´Astarot, el concert amb Perucho´s del Canet Roc del 77, el recopilatori dels primers temps i més folks del Pau, l´homenatge més "miop"que aquest país ha fet al Pau i el documental "deixa´m en pau".
A estat una travessa del dessert molt llarga que ara es trenca amb els Virus Laics que inclou cançons i recitats tots ells molt ben treballats. Pel meu gust tres temes sobresurten de la resta: història d´Atlàntis, Daliniana flor i sobretot la Dansardana amb la col.laboració de la principal de la nit.
Al my space del pau podeu sentir algunes fragments d´aquest treball.

Cal però una "trioptria" particular per poder arribar a detectar i entendre aquests éssers galàctics que en Pau anomena Virus Laics. El camí per arribar a ells es a través de la serra aserrada de Montserrat i de la seva verge negra.

Mare de Déu del Bon Tornar

ermita de la mitja taronja (mare de déu del bon tornar)

.

A la serra d´en Sala, molt aprop d´aquest mas senyorial del mateix nom s´hi troba l´ermita de la mitja taronja que allotjava al seu interior el santuari de la "mare de déu del bon tornar". Avui ja no queda res d´aquest santuari ni de la font ni de la déu d´aigua que ha estat canalitzada cap a la finca dels Sala.

Una llegenda que corra oralment assegura que els primers mariners que descobriren Amèrica amb Cristofol Colom, abans d'emprendre el viatge, van anar a oferir tribut a la mare de Déu del Bon Tornar. Segons la mateixa llegenda, sembla ser que Colom duia a la seva caravel·la una imatge d´aquesta verge. Les mateixes fonts també diuen que Colom estava emparentat amb els Sala, i es que els Sala han estat una de les famílies cabdals en la història d´Arenys de munt i del seu desenvolupament. A començaments del segle XVI, quan s'inicien les obres de la nova església de Sant Martí, una de les famílies que la impulsen i la gestionen és la dels Sala i a més aquesta familia es una de les que fa aportacions econòmiques amb moneda d'or

.

can sala de dalt

Can Sala de Dalt es una casa pairal senyorial medieval i en ella s´hi troba una capella, actualment restaurada, on s’havia guardat la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, molt invocada per la gent marinera de la zona.

Aquesta història es avui una llegenda amb una base molt poc consistent però sigui com sigui històriaodrs com Jordi Bilbeny arribaran a desxifrant la veritat d´aquesta "manipulació de la història". Ànims Jordi!!!

Malgrat ser un indret bastant proper, l´ermita de la mitja taronja es pot-ser un dels grans deconeguts del patrimoni natural d´Arenys de munt ja que es troba amagada en mig d´un alzinar ben tupit.