La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel
Apaguem els ciris de l´altar i les llànties penjades a les naus dels temples que des de la terra naveguem pel cel com les naus pel mar, amb llum encès com si sempre fos de nit: la llum de la veritat il.lumina més que els ciris i les llànties enceses. Alcem-nos i apaguem les flames que han cremat cabdells de ble en muntanyes de cera i en riuades d´oli, però no temeu, que déu no es dintre els temples, sinó els temples dintre déu.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
Petgem els graons de l´escala de la vida, com qui salta dins el cup amb els peus morats pel most de la verema, i munyint amb els peus el raïm, com les mans munyen les vaques i les cabres, fem rajar escales avall el vi de la collita. Enviem un bes com qui envia l´esperit, que l´altra vida no es com aquesta, que a més de ser tan trista, ens l´hem de guanyar.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
Pugem, a toc de trompeta, no per guanyar la glòria del cèl, sinó per abastar-la amb les mans des de la terra, com si el cel fos l´arbre la glòria el fruit de la tardor de la vida madurat a la branca de la mort. de s del turó de l´home albirem més enllà de les muntanyes llunyanes del bé i del mal, com qui mira escolta l´horitzó, senyalat pel cant mes llunyà dels galls, que es responen els uns als altres.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
Baixem del turó de l´home muntanya avall, tocant la trompeta d´or i l´or de la trompeta,com qui baixa del Montseny tocant el corn, al graó de les valls de les bèsties que corren i pasturen entre les plantes, anunciant-los la veritat i la llibertat, com si amb l´or del so de la trompeta, ens poguéssim entendre. Oh, bèstia, anima germana, amiga, enemiga o esclava nostra, jo et dic : bèstia ets, home seràs.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
Baixem amb la veritat i la llibertat, com si a cada mà portéssim una atxa encesa com el so de l´or de la trompeta, a il.luminar les tenebres dels protozous que viuen a la sang dels homes i les bèsties, com els peixos dins l´aigua, encenent el foc de la febre que crema la carn, que inflama el cap amb el desvari, quan el malalt vomita la realitat amb imatges, com els aliments mal païts que tornen a la boca.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
Baixem al fons de les valls de les muntanyes fins on neixen les arrels, com si féssim ressonar els filons d´or de les mines, entre els arbres, les mates i les herbes, que en les bardisses es barregen les unes amb les altres, com el cant dels ocells en ser cantats tots alhora, per tal que, escampant el so de les trompetes així com el pagès escampa les llavors, el so de l´or ens anunciï que els fills de la terra seran els àngels del cel.
La pedra és un àngel que dorm a la terra,
l´àngel una pedra que desperta al cel.
(Rap Hiparxiològic, Pau Riba, Virus laics)
divendres, 27 de març del 2009
Francesc Pujols (IV)
El secretari de la natura puja l´escala buscant els àngels.
Al quart graó, respira i s´atura, diu en veu alta allò que escriurà.
Dintre la torre, passant les hores d´un català que ho té tot pagat.
Matant un bròquil a l´Ateneu o bé inventant un nou ritual.
Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.
Com un senyor que li fes de xofer, a l´únic déu de cap religió.
Tots dos esguarden a l´arquitecte més metafísic nat a Riudoms.
Quan s´agermanen l´art i la vida, la bona taula i la mare ciència,
donen la mà a la filosofia, la poesia i les varietés.
Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.
Combina rodes el mestre Llull, vol lluminós del coneixement.
Per convocar un ofici de llums visqué en Pujols irònicament.
cercant amable, sempre un somrís, la veritat, ai qui la trobés!
Del caminant queden els camins, del pensador el seu pensament.
Es el més nou i també el més vell.
Escolta el savi de Martorell.
La veu més clara si vols consell.
Escolta el savi de Martorell.
La solució per desfer el cabdell.
Escolta el savi de Martorell.
(El savi de Martorell, Sisa NI Cap ni peus)
Al quart graó, respira i s´atura, diu en veu alta allò que escriurà.
Dintre la torre, passant les hores d´un català que ho té tot pagat.
Matant un bròquil a l´Ateneu o bé inventant un nou ritual.
Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.
Com un senyor que li fes de xofer, a l´únic déu de cap religió.
Tots dos esguarden a l´arquitecte més metafísic nat a Riudoms.
Quan s´agermanen l´art i la vida, la bona taula i la mare ciència,
donen la mà a la filosofia, la poesia i les varietés.
Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.
Combina rodes el mestre Llull, vol lluminós del coneixement.
Per convocar un ofici de llums visqué en Pujols irònicament.
cercant amable, sempre un somrís, la veritat, ai qui la trobés!
Del caminant queden els camins, del pensador el seu pensament.
Es el més nou i també el més vell.
Escolta el savi de Martorell.
La veu més clara si vols consell.
Escolta el savi de Martorell.
La solució per desfer el cabdell.
Escolta el savi de Martorell.
(El savi de Martorell, Sisa NI Cap ni peus)
dijous, 26 de març del 2009
Francesc Pujols (III)
Orat privilegiat, copsant sempre el moment,
vivint la realitat com un poeta grec
Res no us pot espantar i sou amic de tots
de Lull fins a Ausiàs March, mestre Francesc Pujols.
Teniu butaca al Liceu feu la tertúlia als Quatre Gats
en Rusiñol s’escapa en tren mentre en Nonell li pinta un nas
i és Barcelona dins d’un com civilitzat ple de progrés,
des del bordell veus sortir el sol quan has guanyat els Jocs Florals.
I en aquest món on tot va bé sembreu llavor d’un pensamen
que està basat en la veritat i tu tranquil que tot pagat
Benefactor benevolent de l’Ateneu al Pare Sant
el crit de guerra que gasteu: més religió i menys moral
Orat privilegiat, copsant sempre el moment,
vivint la realitat com un poeta grec
Res no us pot espantar i sou amic de tots
de Lull fins a Ausiàs March, mestre Francesc Pujols.
Al mestre Francesc Fujols d´Oriol Tramvia
vivint la realitat com un poeta grec
Res no us pot espantar i sou amic de tots
de Lull fins a Ausiàs March, mestre Francesc Pujols.
Teniu butaca al Liceu feu la tertúlia als Quatre Gats
en Rusiñol s’escapa en tren mentre en Nonell li pinta un nas
i és Barcelona dins d’un com civilitzat ple de progrés,
des del bordell veus sortir el sol quan has guanyat els Jocs Florals.
I en aquest món on tot va bé sembreu llavor d’un pensamen
que està basat en la veritat i tu tranquil que tot pagat
Benefactor benevolent de l’Ateneu al Pare Sant
el crit de guerra que gasteu: més religió i menys moral
Orat privilegiat, copsant sempre el moment,
vivint la realitat com un poeta grec
Res no us pot espantar i sou amic de tots
de Lull fins a Ausiàs March, mestre Francesc Pujols.
Al mestre Francesc Fujols d´Oriol Tramvia
dimecres, 25 de març del 2009
Francesc Pujols (II)
Al soterrani de la plaça
transcorre un riu de pensament,
petroli i algues transparents,
somnis tancats en una carabassa.
Animals penjats de fils d’argent,
titelles de paper d’estrassa.
Capa freàtica en flor,
ella és la màquina del temps
on s’hi reposa a foc somort
veritat i ciència i aliment.
Un déu que no mira ni escolta.
Un àngel nascut d’una pedra.
Gira que gira el món, mes sempre la veritat desperta del seu son.
Francesc Pujols ens surt del cau després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració donà un respir a la nació.
Il•luminats mig avorrits,
divagadors de l’esperit,
nostre moment és arribat
i arreu se sent ferum d’esclat.
I és que a la Torre de les Hores
hi ha un paio que no toca vores.
Gira que gira el món, mes sempre la veritat desperta del seu son.
Francesc Pujols ens surt del cau després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració donà un respir a la nació.
Oda a Francesc Pujols (Roger Mas. Mística domètica)
transcorre un riu de pensament,
petroli i algues transparents,
somnis tancats en una carabassa.
Animals penjats de fils d’argent,
titelles de paper d’estrassa.
Capa freàtica en flor,
ella és la màquina del temps
on s’hi reposa a foc somort
veritat i ciència i aliment.
Un déu que no mira ni escolta.
Un àngel nascut d’una pedra.
Gira que gira el món, mes sempre la veritat desperta del seu son.
Francesc Pujols ens surt del cau després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració donà un respir a la nació.
Il•luminats mig avorrits,
divagadors de l’esperit,
nostre moment és arribat
i arreu se sent ferum d’esclat.
I és que a la Torre de les Hores
hi ha un paio que no toca vores.
Gira que gira el món, mes sempre la veritat desperta del seu son.
Francesc Pujols ens surt del cau després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració donà un respir a la nació.
Oda a Francesc Pujols (Roger Mas. Mística domètica)
dilluns, 16 de març del 2009
Francesc Pujols (I)
Canto al filòsof, canteu amb mi!
en bella llengua del Llemosí.
Cantem-ho:
L'art és donar vida diu Francesc Pujols;
com Rusiñol, en Casas i el gran Gaudí.
Sisa, Pau Riba, Miró i Dalí.
Manolo Vázquez, l'Albert i en Josep Pla.
Els vegetarians no hauran de patir,
ja matarem un bròquil si veniu a dinar.
A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí,
anant pel món ho tindrem tot pagat.
En Lluís Massana, en Raimon, la Bonet;
Llach, Coromina i amb modèstia en Portet.
A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català,
que també canten els àngels del cel
que aquests de tontos no en tenen un pèl.
Al gran filòsof, hereu d’en Llull,
avui cantem encesos, la sang ens bull.
Trempen la lira de l'Ausiàs March
les belles senyoretes del "Turó Parc".
A Francesc Pujols (Quimi Portet, La terra és plana)
en bella llengua del Llemosí.
Cantem-ho:
L'art és donar vida diu Francesc Pujols;
com Rusiñol, en Casas i el gran Gaudí.
Sisa, Pau Riba, Miró i Dalí.
Manolo Vázquez, l'Albert i en Josep Pla.
Els vegetarians no hauran de patir,
ja matarem un bròquil si veniu a dinar.
A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català.
Més cantarem quan pel fet de ser d'aquí,
anant pel món ho tindrem tot pagat.
En Lluís Massana, en Raimon, la Bonet;
Llach, Coromina i amb modèstia en Portet.
A Francesc Pujols volem cantar
amb aquest pas-doble clar i català,
que també canten els àngels del cel
que aquests de tontos no en tenen un pèl.
Al gran filòsof, hereu d’en Llull,
avui cantem encesos, la sang ens bull.
Trempen la lira de l'Ausiàs March
les belles senyoretes del "Turó Parc".
A Francesc Pujols (Quimi Portet, La terra és plana)
dimarts, 3 de març del 2009
Paraula de Partal
per Vicent Partal
dilluns, 2 de març de 2009
Una lliçó espanyola
És difícil d'imaginar una confrontació més violenta que la que viuen el PP i el PSOE a Madrid. I, tanmateix, al País Basc sabran posar les seues tremendes diferències a part i s'uniran, s'han unit ja, per a facilitar un govern 'no nacionalista', és a dir, nacionalista espanyol. És una gran lliçó. La primera. Perquè n'hi ha una de segona. El PSOE i el PP no han dubtat a forçar fins a l'extrem la legalitat per a fer fora de les urnes el deu per cent dels votants bascos. Ho diré d'una altra manera: ens han tornat a demostrar que hi ha ocasions en les quals l'interès comú passa per damunt de l'interès de partit i ens han tornat a demostrar que cal ser decidits.
Anem per parts. És una obvietat que avui Ibarretxe seria lehendakari si els vots de D3M hagueren estat comptats. I ho és també que no hi ha cap diferència significativa entre el comportament d'ETA i el seu entorn polític el dia abans de les anteriors eleccions i el dia abans d'aquestes. I, tanmateix, en aquelles el Partit Comunista de les Terres Basques va poder participar i en aquestes D3M no. Expulsar del cos electoral el deu per cent del cens és un fet insòlit a Europa que demostra la convicció i la decisió, però també els escasos escrúpols, del nacionalisme espanyol.
Demostració clarament observable també a la segona part de la seqüència. Dos partits que a Madrid s'insulten i es porten als tribunals no dubten ni un segon a aliar-se a Vitòria amb vinga abraçades i floretes d'un cantó a un altre. De fet, ni tan sols els importa demostrar que el PSOE i el PP només poden aliar-se a Vitòria, a Barcelona, a València o a Santiago si aquesta aliança és contra els nacionalistes no espanyols. Cosa, per cert, que els bascos ja saben per partida doble. El PSN podria haver governat Navarra i va preferir que hi governara el PP que governar ells amb Nafarroa Bai. No és això d'anit, per tant, una anècdota sinó una política ben traçada i definida.
Ara, és clar, no escoltarem dir a ningú en els diaris madrilenys (o, ai!, de Barcelona) que no és possible governar 'contra la meitat de la població', com li deien a Ibarretxe. Ni hi haurà qui s'estripe la roba parlant dels 'estranys companys de viatge' que formen govern i de com d'incongruent és que partits tant diferents entre ells es donen suport. I no crec que massa gent insistisca amb aquella vella cançó de la necessitat 'de ser generosos i inclusius' que tant ha escoltat aquestes dècades el PNB o amb allò d''oblidar l'afiliació ètnica'.
Fa molt temps que dic que el nacionalisme espanyol és com més va més amenaçador i té més clar que vol impedir per sempre més el que considera que és una 'anomalia', que és això que som nosaltres. De moment, per primera vegada a la història tots els governs autònoms ja estan en les seues mans. I és des d'aquesta perspectiva que resulta molt alarmant veure com de clar tenen ells el que cal fer mentre nosaltres no aprenem ni una sola de les lliçons. Espanyoles.
Vicent Partal director@vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
