dijous, 23 de desembre del 2010

Aquí és nadal i estic content

Novament, i per segon any, la gent de la CCMA l´ha encertat amb el videoclip amb el que felicita el Nadal.
L´any passat va ser el caganer d´Albert Pla i amics.



Per aquest any s´ha triat a La Pegatina. Tot un fenòmen de masses que sense tenir disc convencional (de pagu) al mercat, s´ha sabut obrir camí a partir dels seus concerts, del boca-orella i de les descàrregues gratuïtes dels seus treballs a la xarxa (Al carrer! i Via Mandarina).
Ja fa un parell d´anys que estic enganxat a la rumbeta de la pegatina gràcies a la meva filla i espero i dessitjo que aquests nois de Montcada continuin creant i continuin compartint.

Gracies Pegatina i Bones festes a tots

diumenge, 12 de desembre del 2010

Porque yo seré tu peor pesadilla

En el segon aniversari, uns versets dedicats a dos ... de .....
(Y es que a veses tengo malos pensamientos)

Si algún día me he muerto
y todavía no he vengado
todo el daño que tú me has hecho,
yo me convertiré en fantasma

y ¡por mi alma desalmada!
que pagará todas tus putadas
me he quedado con tu cara

yo me convertiré en fantasma,

iré a por ti, así, a sangre fría,
¡te lo juro! voy a amargarte la vida...


Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré.


Bajo tu cama o en el armario

pegando aullidos por tu pasillo
mi presencia estará contigo

hasta que maldigas haber nacido.

como si fuera una maldición.
fantasmagórica aparición,
voy a reventarte la vida
y la existencia de tu familia...


Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...
yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré.


Pasarás las noches en vela

igual que yo seré un alma en pena

tu condena será, ¿recuerdas?

sentir el roce de mis cadenas,

como si fuera una maldición,
fantasmagórica aparición,

pagarás por tu mala vida,
por tus maldades y tus mentiras...

Porque yo seré tu peor pesadilla...
porque yo seré tu peor pesadilla...

yo te atormentaré de noche y de día

yo te asustaré... será espeluznante,

eternamente te asustaré...

porque yo seré tu peor pesadilla...
no lo olvides...
yo desde el infierno vendré a buscarte

para que pagues todas tus maldades

y te suicides y que te pudras

en el infierno juntito a mí
.




Y es que yo no tengo corasón.

divendres, 10 de desembre del 2010

jo també sóc somiatruites

Albert i Pascal, els somiatruites

Acabo d´arribar del Lliure i com el Pla i la resta del somiatruites em costa agafar el son. A aquestes hores de la nit de descans i somni es converteixen en espais de reflexió, pensament i paranoia.
Es doncs hora de fer aquesta entrada a l´illa.

Somiatruites es del tot recomenable, en ell es repassa alguns dels himnes de l´Albert des dels seus inicis, tots per això, passats pel sedàs del Pascal i la resta de components de la "Petita Orquestra Somiatruites".
Feia anys que no escoltava el cuarto dels trastos (Aquí s´acaba el que es donava 1990) o la nana de l´Antonio (Ho sento molt 1989) que amb les joguines del Pascal, l´Ivan, en Jordi i en David sonen d´allò més bé. També es curiós el fet d´escoltar les lletres que ha compós l´Albert per alguna de les peces del Pascal.
Per acabar d´amanir l´espectacle hi intervé el DJ Crepusculo, les siameses superglue i d´altres titelles creades pel Martí Doy que li dona format arenyec a l´obra i que són manipulades pels Farrés Brothes que també fan els cors.
L´Albert i el Pascal tambe es van atrevir amb peces més recents Ciego (La diferencia 2008) o el Cecilio (Cançons d´amor i droga 2003) i es clar, nanes com Somiatruites, Demà o Pipí (Anem al llit 2002).
L´estreno més sonat de la nit va ser la gamberra "Antònia Font". I es que com diu l´Albert "es va follar a Antonia Font en un vol Barcelona /Palma".
La versió a ritme d´ska de Psicotic music hall (psicotic misic hall 2002) acompanyat ballant pel Jordi Busquets i l´Ivan Telefúnkez o Love too soon que en el seu dia va cantar PJ Harvey (Argot du bruit 1998, potser un dels millors treballs de Pascal) van ser alguns dels moments algids de la nit.



Bona nit als que dormiu.

divendres, 26 de novembre del 2010

Tardor, Ebre i reflexions

Miravet, un dels millors port per entrar en kayak

Nova tardor i nova trobada desorganitzada a l´Ebre, ja en són tres. Cada any a l´acabar el bon temps espero "en candeletes" el dia de la trobada. El primer any nombrosa, érem uns 20, tots erem novells. El segon any molt més reduïda, no passàvem dels 10 però motl ben avinguts. Aquest tercer any, multitudinària, diuen que uns 90 kayaks van navegar per l´Ebre en el tram Garcia-Miravet-Benifallet.

La xarxa té moltes coses bones i una d´elles és el fòrum de kayak de mar, espai virtual on es convoquen aquestes trobades. Hi participem cadascú, a títol personal, amb el seu "nom de guerra" (nick) i la trobada serveix, a més, per relacionar nicks amb persones reals. Segurament aquest any no ens hem conegut tots (com havia passat en els anys anteriors) però tothom en major o menor mesura ha posat rostre a alguns dels participants en el fòrum.

Erem més de 90 i cadascú de nosaltres ha viscut els 30 km de descens a la seva manera: acompanyat dels seus, petant la xerrada amb nous coneguts o navegant en solitari i gaudint de l´espectacle natural que el riu ens ofereix,. I es que no hi ha només un Ebre, n´hi ha tants com kayakistes van navegar pels seus fils d´aigua. Prova d´això són les fotografies que s´han enviat al fòrum. Cadascú retrata el seu riu i de debó que no n´hi ha dos d´iguals.

Pera mí aquesta trobada també ha estat especial, en un primer moment volia venir amb el meu projecte, però d´una banda la gran quantitat de penya i per altre el fet de venir acompanyat per la meva parella em va fer desistir de la idea. L´Stella, malgrat que fa uns quants anys que naveguem junts i que les hem vistde tots colors, li té un especial respecte a tot allò que no sigui mar (suposso que per desconeixença) i m´em va costar molt de que vingués. Al final, s´ho va passar d´allò millor, i el més important, li ha perdut la por al riu.

Aquí teniu els posts i les fotos d´alguns dels participants:

blauet (lluis de beniemocions)
rafaguru
josemikai
koe
Fran
Carlos qajaq
hombrealagua
manu
capianremo
fdefelip






dilluns, 15 de novembre del 2010

els canet´s en cartells

Els estius del 75 al 78 van ser marcats pels festivals del Canet Rock. Hereu de les sis hores en un inici i un "enfant terrible" de la contracultura quan va creixer i va morir..
El pla d´en Sala, avui ocupat per un cementiri de roulottes va ser testimoni d´algunes de les actuacions més destacades que s´han produit en aquest pais petit
De la "follia" del 75 al punk del 78 els canet rock van representar un espai de llibertat i el testimoni clau de l´evolució d´allò que s´en va anomenar progressisme (o música laietana), sota l´aixopluc de zeleste i que va acabar com a veritable i anàrquic roc sens k de la mà de Pau Riba.

1975




El primer Canet,"12 hores de música i follia", es potser el més documentat, sobretot per la difussió que s´en ha fet a través del documental de Bellmunt. El cartell va ser fet pels dibuixants del "rollo enmascarado" i passarà a la història per la prohibició que va patir Sisa (el gran triomfador de la nit) arran d´unes declaracions fetes a la premsa. Un protagonista secundari del primer Canet va ser Oriol Tramvia, també fora del cartell, que va muntar el seu show a les paradetes.

1976




D´entre altres hi van actuar els Triana de Sevilla. Va ser un festival amb diversos escenaris i activitats paral.leles al mateix. Talment semblava que el Canet 76 s´avançava al seu temps.


1977



El tercer canet passà a la història per la poca assistència de públic, pel diluvi que va caure durant el festival. Però per sobre de tot, tothom el recorda per l´incomprés Astarotuniversdeherva de Pau Riba i Peruchos. De testimoni d´aquesta edició ens queda un disc precindible editat per RCA. L´Astarot va ser editat i enllaunat anys més tard i es pot trobar fàcilment.

1978



El darrer canet va ser organitzat per matriu matràs (pau riba) del que es va dir l´any anterior que va voler dinamitar el festival amb la seva provocativa actuació. Hi van actuar artistes extrangers de renom, com Blondie i bandes a les antípodes del rock laietà, com la banda trapera del rio.
El cartell dissenyat per Pau riba va ser censurat pel nou govern democràtic

divendres, 12 de novembre del 2010

Las personas curvas

Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas



A mí me gustan las personas curvas,

las ideas curvas,

los caminos curvos,

porque el mundo es curvo

y la tierra es curva

y el movimiento es curvo;

y me gustan las curvas

y los pechos curvos

y los culos curvos,

los sentimientos curvos;

la ebriedad: es curva;

las palabras curvas:

el amor es curvo;

¡el vientre es curvo!;

lo diverso es curvo.

A mí me gustan los mundos curvos;

el mar es curvo,

la risa es curva,

la alegría es curva,

el dolor es curvo;

las uvas: curvas;

las naranjas: curvas;

los labios: curvos;

y los sueños; curvos;

los paraísos, curvos

(no hay otros paraísos);

a mí me gusta la anarquía curva.

El día es curvo

y la noche es curva;

¡la aventura es curva!

Y no me gustan las personas rectas,

el mundo recto,

las ideas rectas;

a mí me gustan las manos curvas,

los poemas curvos,

las horas curvas:

¡contemplar es curvo!;

(en las que puedes contemplar las curvas

y conocer la tierra);

los instrumentos curvos,

no los cuchillos, no las leyes:

no me gustan las leyes porque son rectas,

no me gustan las cosas rectas;

los suspiros: curvos;

los besos: curvos;

las caricias: curvas.

Y la paciencia es curva.

El pan es curvo

y la metralla recta.

No me gustan las cosas rectas

ni la línea recta:

se pierden

todas las líneas rectas;

no me gusta la muerte porque es recta,

es la cosa más recta, lo escondido

detrás de las cosas rectas;

ni los maestros rectos

ni las maestras rectas:

a mí me gustan los maestros curvos,

las maestras curvas.

No los dioses rectos:

¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!

El baño es curvo,

la verdad es curva,

yo no resisto las verdades rectas.

Vivir es curvo,

la poesía es curva,

el corazón es curvo.

A mí me gustan las personas curvas

y huyo, es la peste, de las personas rectas.

J. Lizano 1931

divendres, 5 de novembre del 2010

Aparteu les criatures, que ve el papa!!!


Doncs això, que un personatge tant caduc i caspós com el senyor Ratzinger Z ve a tocar els ous a Barcelona.
La obsoleta institució que representa aquest individu ha mostrat una actitud incomprensible arreu. Justificant i negant fets irrefutables o comprant el silenci de les seves víctimes. Des dels condons i la Sida a l´Àfrica fins als casos de pederastia o la recuperació de la memòria històrica.
Benet XVI ves a pendre pel sac!!!!!

diumenge, 31 d’octubre del 2010

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD

La independència es va construint poc a poc amb la participació de tot un poble.



Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas

Rutes en kayak (1): Tossa-Sant Feliu

Sortida: Platja de la mar menuda (Tossa)
Arribada: Port de Sant Feliu de Guixols
Distància: 11 milles (anada)
Temps orientatiu : 2 hores 15 min (retallant la costa)



Tossa

Un dels més vells recorreguts per la costa brava en tota la seva essència. En ell s’hi troben la totalitat d’ambients idonis pel kayak: platges solitàries i inaccessibles per a cap altre tipus d’embarcació, espadats i costa escarpada, passos estrets, coves, grutes i avencs, penya-segats imponents, natura en tot el seu esplendor.

La sortida és de la mar menuda, la petita platja que obre el llevant de Tossa. Allí es relativament fàcil el descarregar el material (amb permís de les nombroses empreses que porten submarinistes a fer el bateig a la "banyera de ses dones"). A més el pàrquing dels cotxes es molt més senzill i econòmic que no pas a la platja gran.


Alguna de les nombroses coves del tram

La sortida des de la mar menuda es gairebé sempre plàcida, un cop passat el pas que hi ha entre l’illa i la punta de la mar menuda comença la veritable navegació que ens portarà fins a Sant Feliu. En condicions normals d’estat de la mar són una mica més de dues hores, ara bé, això dependrà del ritme de paleig i sobretot del temps que dediquem per badar entre les roques i les coves,...La primavera és una època ideal per aquesta sortida, les “golondrines” i demés embarcacions encara no naveguen i ens trobem sols amb les nostres piragües.


Un dels molts freus

Aquest primer tram proper Tossa està ple de freus i esculls. Espectacular es el freu anomenat On s’estimbà es carabiner just abans d’arribar a la petita i acollidora platgeta de Es sot d´en Boada d´allí enfilen rumb al conjunt d’illes des Palomar, proveu el pas que vogueu, tots són navegables en kayak. La següent platgeta és Sa cala d´en Jaume. Abans d’arribar a Cala Bona, trobem la primera de les coves de la ruta, Sa cova esclafada amb una petita entrada a ponent practicable sense la piragua i que connecta amb l’entrada principal. En aquest primer tram la costa es plena de racons. Abans d’entrar a la badia Cala Bona hi ha Sa cova des bergantí i en la mateixa badia hi trobem la cova de cala Bona i la cova de Sa Gatera. Cala Bona, com el seu nom indica està protegida de tots els vents. A ple estiu es prescindible, fora de temporada, sense el "xiringuito" que la ocupa totalment es un lloc idíl·lic i molt tranquil.


Cala Bona

Continuem el recorregut i el següent pas es Cala Pola, una bonica platja de sorra que en l’actualitat, un càmping que se l’ha apropiat en propietat. A cala Pola, amb el mateix nom hi ha una petita cova. Passat el cap de Pola, i abans d’arribar a lla badia de Giberola es troba la interessant cova d´en Cateura. Passat el cap ens trobem amb la badia de Cala Giberola, també urbanitzada fins a extrems insostenibles per un complex turístic de gust dubtós. Cala Giverola té al seu ponent uns penya-segats impressionats, navegar-hi arran es un plaer. Després trobem el cap des Pentiner que protegeix Cala Futadera de les marinades i del garbí però que està molt exposada a les llevantades. Aquest racó està farcit d´embarcacions en la temporada de bany.

A partir d´aquest punt la costa es fa menys retallada i abrupte però no per això perd el seu encant. En aquest tram de costa trobem Sa cova des Tabaco, nom que evoca èpoques on el contraban era el “modus” de vida per la gent de mar de la regió. Just abans d’arribar a Cala Salions, es troba Sa Canal, un espectacular freu només accessible amb petites embarcacions.
Cala Salions es una altre de les cales urbanitzades amb molt mal gust i que evoca una època on la llei de costes no existia i l’especulació immobiliària era l’esport nacional d´aquest país.

Continuem navegant i trobem algunes petites caletes amb molt d’encant fins arribar a la platja de Vallpresona, de còdols amb l´illot de Sa Galera al bell mig. La cala està molt poc protegida de l’onatge i desembarcar-hi no sempre es fàcil. Vallpresona es tot un símbol de la pressió ecologista per impedir la seva urbanització. Val la pena aturar-se per contemplar la força del seu paisatge interior i es probable que trobeu algú que aprofita l´indert per acampar. Entre els personatges que sovintejaven la zona hi havia una mena de "Robinson Crusoe" a la catalana.


Platja de Vallpresonda

Les següents platges són Cala Cabanyes i la Platja del senyor Ramon, també anomenada platja de la Corcollada. Aquesta es bastant freqüentada ja que té un accés fàcil des de la carretera. Travessem la platja per sota dels ponts de Canyet i arribem fins a la platja del mateix nom i a la platja dels Canyerets, també fortament urbanitzada. A partir d´aquest punt tota la costa que ens queda fins arribar a Sant Feliu només es accessible per mar degut al fort pendent i sobretot a l´espessa vegetació formada sobretot per bardisses i matolls.


Platja de canyerets i Sa Bardissa

Ara, la resta de l´itinerari discorre per indrets no urbanitzats des de la costa. Després de la platja de Canyerets, comença una zona rocosa anomenada Sa Bardissa que continua de manera rectilínia fins a l´acollidora cala Joana i la punta d´en Romeguer. Entre aquesta i la punta d´en Bosch ha un petit golfet molt protegit de l´onatge on hi ha racons molt tranquils, allí hi trobem cala Urgell i cala d´en Bosch.


Punta d´en Bosch

Tot just creuada la punta d´en Bosch hi ha una petita badia amb esculls i petits freus on hi trobem platgetes com Cala Rampells i Cala dels Músics, molt acollidores i protegides del garbí.
A continuació hi trobem unes boniques coves: primer la
cova de la sapa i un xic més endavant les coves d´en Vitaia, la dels Contrabandistes i de Can Pei, les tres, una al costat de l´altre.


Cala del Vigatà

El tram final del recorregut es molt rectilini i poc abrupte i amb una costa baixa que discorre per la platja d´en Dell, llarga, estreta i de còdols, Sa Crestera i S´Esllavissada, que sense cap interrupció destacable en portarà fins a la Cala del Vigatà i punta de garbí de Sant Feliu, aquí la costa torna a guanyar alçada. Travessem aquest petit cap i fem rumb cap a la platja de Sant Feliu de Guixols passant per un curiós freu.


dissabte, 30 d’octubre del 2010

Diguem sí

A vegades em sento cansat de dir sempre que no i d´anar a la contra. Aquest món m´ho fa molt dificil. Sempre, però hi ha algunes coses a les que sempre es pot dir sí.

A la monarquia republicana,
sí, sí, sí.
I aquell petó que és punyalada,
sí, sí, sí.
Tots som persones tots som gent,
sí, sí, sí.
Per tant iguals de diferent,
sí, sí, sí.
Queden tants móns per descobrir,
sí, sí, sí.
El ying i el yang que tots tenim
sí, sí, sí.

A tot allò que en diem art.
Al carnet sense identitat.
A la tristor de l´alegria.
Vivint del cuento tot el dia.

A una anarquia jerarquitzada,
sí, sí, sí.
Com un estel que tot ho abranda,
sí, sí, sí.
Al riure franc després del plor,
sí, sí, sí
Tots els sobrats cagats de por
sí, sí, sí.
Aquest silenci musical,
sí, sí, sí.
I al bé de déu que ens fa tant mal,
sí, sí, sí.

Tanta veritat, tanta mentida,
per viure sol fes companyia.

Tant prop d´allà tant lluny d´aquí.

Ara i aquí.

Diguem sempre que sí.
(Oriol Tramvia,
el camí dels degotalls)

dilluns, 25 d’octubre del 2010

micologia escatològica

cacera

Els inicis amb ous de reig i ceps bàsicament s´han acabat, ara es el torn pel rossiyol, la trompeta, l´escarlet, el rovelló, el pinetell, la lleterola o els fredolics.
Certament la temporada de bolets, i sobretot rovellons, està sent molt bona pels boscos d´aquesta illa.
Això del bolet es molt curiós, en alguns indrets farcit de rovellons, a pocs quilòmetres, amb la mateixa orientació, alçada i tipus de vegetació, cap rovelló. Uns metres més enllà, plagat d´escarlets, i a un parell de pobles només rossinyols i trompetes.


ou del diable

A més la tradició boletarire catalana està farcida de noms populars amb marcada referència escatològica i/o sexual: el cul blanc, el fal.lus caní. la gita de bruixa, el groguet pudent, les metes de burra, l´ou del diable, el pet de llop, el pixacà, el pixaconill o la pixadina vermella,...en són exemples.

gita de bruixa

pixacà