Lloret: tot a lloc

26 d´agost, segona regata a Lloret i per ser a l´agost hem pogut completar una tripulació competitiva malgrat que els entrenos ha estat bastant fluixos per la manca de personal en època de vacacions -no sé quan es donaran conte aquests de la FCR que a l´agost es molt complicat per a les regates-.
Fem una molt bona crono i ens classifiquem els primers. tornem a triar el carrer de fora (que en la darrera regata a Lloret ens havia donat tant bona sort) i encarem la recta final. La regata es molt ajsutada durant tots els llargs, el natació s´escapa lleugerament i els altres tres anem frec a frec. sembla que Baix a mar està més fort que els pescadors en aquesta recta final. Al quart llarg esprintem amb totes les forces que encare ens queden i poc a poc anem deixan pels pèls als nostres competidors.
Sembla que la lliga es cosa d´un (natació) i que nosaltres haurem de treballar per a mantenir el segon lloc.
Els resultats de la regata són:

1 Natació 5, 04, 02
2 Arenys 5, 06, 45
3 Baix a mar 5, 06, 93
4 Pescadors 5, 08, 03

La propera regata a Cambrils

El Maltemps

El turó del mal Temps quan temps era temps

El Maltemps, també anomenat "Puig de Palom" es qui obre el llevant a la mítica Sinera d´Espriu. Es tracta d´un turó de cim suau i planer. La vessant "de mar" forma uns penyasegants imponents només trencats per la desafiant imatge d´uns edificis insultants. L´altre vessant es suau i de fàcil accés a través del rial de Bareu.
Avui es un indret farcit de xalets que s´apropen de manera ofensiva fins al mateix límit. Abans de la seva urbanització era un indret "pelat" amb molt poca vegetació, alguns garrofers i pins i sobretot amb canyes, atzavares, ginestes i d´altres matolls.
El nom de maltemps, es d´origen incert. Es molt probable que es degui al fet que en la seva carena, per la poca vegetació exsitent, hi hagi molt poca protecció de les ventades i gropades. Paradoxalment, les nuvolades que neixen darrera d´aquest turó solen ser en general benignes i inofensives.

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
de garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà al rial,
Esglaonava fressa
en els canyars

S. Espriu (llibre de Sinera XII)

Lloret: Vogada llarga i primers

Després del tercer lloc a Mataró amb els Pescadors cada vegada més forts, Baix a mar recuperant temps i fins hi tot Vent d´Estrop a l´espectativa, arribem a lloret amb un culet ben petit. A més l´agost sempre ha estat complicat per a confeccionar tripulacions i pels entrenaments.
La veritat es que a nosaltres el que ens va més bé es el paper de xaiets. Quan ho tenim tot guanyat, ens precipitem -en el ritme de palades- i acabem amb resultats mediocres, però quan li veiem les orelles al llop i ens pensem que el segon lloc perilla, es quan remem bé, doncs no tenim res a perdre, i es quan fem els millors resultats.
El primer lloc de Lloret de l´altre dia es pot considerar històric. Es cert que en alguna crono haviem guanyat al Natació (Deltebre 2009) però mai ho haviem fet en cap regata. Tota la temporada passada 1r lloc pel natació i fins a la regata de Lloret del passat 8 d´agost, el mateix. A més a més, la darrera vegada que vam acabar primers en una regata es remonta al 2005 (Flix). Quan no ha estat el Natació (2010 i 2009) ha estat Baix a mar (2008-2007-2006) i sempre a Arenys li ha tocat ser la comparsa en el segon lloc en el millor dels cassos.
La regata de Lloret va començar de manera extranya, amb una crono molt treballada i feta amb dificultats. Entravem a la final A pels pèls (tercer lloc). La regata va començar amb la mateixa tònica, molts de nervis pel perill que representaven els pescadors, que segons a la crono havien quedat a 6 centèssimes del Natació. La soritda va ser horrorosa per la precipitació en sortir, però poc a poc, al veure que ho teniem tot perdut, vam remar llarg i vam retallar distàncies fins entrar en primera posició.
Els resultats de lloret són:

Rem Arenys 5, 05, 63
Natació 5, 07, 98
Pescadors 5, 19, 63
Baix a mar 5, 26, 21

marley 30 anys

El 30 de juny de 1980, ara fa just trenta anys, Bob Marley i la seva banda, The Wailers van oferir un concert a la Monumental de Barcelona, Marley havia estat una única vegada a casa nostra, va ser un concert “semiprivat” a l´Eivissa hippie i després del de la Monumental, no va tornar més car l´11 de maig de 1981 morí de càncer.

Per a mí el concert de Marley va ser especial, tenia just 17 anys i era la primera vegada que que anava a un concert “en majúscules”, res a veure amb els de les Santes i d´altres festes majors o de les nits a l´Odeon de Canet.

Recordo que un parell d´anys abans, van caure a les meves mans tres LP´s - i es que abans es deia així-, Rock and Roll animal de Lou Reed, Jazz-blues fusion de John Mayal i com no, Live de Bob Marley. Aquest descobriment em va fer obrir els ulls a un món, a una música, a una forma de viure que m´ha acompanyat sempre. Penso que un dels moments crucials de la meva vida i que va representar l´abandonament definitiu de la infància el marca aquest fet. Abans, amb prou feines escoltava la “nova cançó”, la Trinca i el més semblant al rock eren els grups espanyols de moda del moment.

El concert de Marley a la monumental va ser autèntic i amb tots els ingredients: Rock -en aquest cas reggae-, drogues -de tot tipus i sobretot herba, anomenada ganja pels rastes i el maleït cavall-, i hòsties -i es que aquell moment els grisos eren encara grisos autèntics-.

Avui, els pares acompanyen als fills -en plan colega- als concerts en un fet intergeneracional i integrador, als 80 us asseguro que els concerts eren només pel jovent, i es més, pel jovent més rebel i transgressor.

Stir it up little darling, stir it up
Come on baby come on and stir it up little darling, stir it up
It's been a long long time since I've got you on my mind
And now you are hereI say it's so clear
To see what we can do, honey, just me and you