dissabte, 31 de desembre del 2011

A veses tengo malos pensamientos

Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.



Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)

dijous, 8 de desembre del 2011

En Sergi

"per cada inici hi ha una raó"

Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.
L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)

dimecres, 23 de novembre del 2011

Montnegre (més)


Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!

(Perajaume)

dimarts, 15 de novembre del 2011

Records de rem (temporada11)




Records de la temporada 2011 de llagut català. Rem Arenys Campió de Lliga i campió de Catalunya.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Hem fet el cim!!! (comarcal)

Hem fet el cim!!!

Feia temps que tenia la juguesca amb l´Àngel de trobar el punt més alt de la comarca, el Turó d´en Vives a la serra del Montnegre.
D´entrada jo sempre havia cregut que el punt més elevat era el Turó Gros i per això en aquest indret s´hi va instal.lar "la telefonista", majestuosa talaia de guaita que presideix la serralada. Avui, amb modernes medicions més precisses,  sembla que el turó d´en Vives guanya per uns centímetres al Turó Gros i a més, aquest per uns pocs metres, es troba al Vallès Oriental.

Havia passat multitud de vegades pel petit corriol que mena fins dalt el cim però la densa vegetació que ocupa la part alta del Montnegre sempre m´havia frustrat els intents. Tenia clar cap a la zona on havia d´anar  però mai havia aconseguit arribar fins a dalt.
Ara fa uns dies passant per les obagues del Montnegre ens vam aturar en un petiit pla amb uns freixes extraordinàris. Aquesta troballa,  la localització d´aquest pla a "l´alpina" i les darreres indicacions de l´Àngel van ser determinanats.

Així doncs aprofitant una sortida matinera en bicicleta vam recorrer la carena fins arribar al corriol i d´aquí a dalt del punt més elevat de la comarca. Signatures de rigor en el llibre de visites i un nou repte cap a l´Ângel, es tracta de trobar la Font de Llora, molt propera a aquest indre i avui totalment perduda entre la vegetació.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Foto-Kayak

He presentat el concurs foto-kayak aquetes tres fotografies. Se que amb la meva modesta càmera compacta poc tinc a fer amb tots aquells que fotografien en reflex. La qüestió és participar i difondre el caiac de mar arreu.
Ens veiem en el mar

far

proa

a punt

dilluns, 26 de setembre del 2011

Cala Trons

El terme de Lloret té racons màgics, un d´ells la caleta d´en Trons. Avui amb un sorral molt minso degut a que la propietat de terreny s´ha apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja.


Que n´es punta molt sortida
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons

Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins

(Sebastià Gallart i Ribot)




dilluns, 19 de setembre del 2011

Cambrils: Final de trajecte

els campions de Catalunya

Aquest cap de setmana a Cambrils acabem la temporada de rem. Després d´una lliga perfecta defensant la primera posició des de la primera jornada, la cirereta del pastís seria el doblet: lliga i campionat de Catalunya. La gesta es possible però els nostres principals contrincants (Baix a mar, Vent d´estrop , Natació,...) ens ho posarien difícil. Ara, amb una competició de dos dies voldrien aconseguir un primer lloc i cloure la temporada amb èxit.

El tret de sortida del campionat va ser la reunió de delegats on es fa el sorteig de les diverses mànegues. Aquesta vegada havíem tingut sort. A la primera eliminatòria competíem amb Amposta, Betulo i Pescadors. Només aquests darrers, si tenien bon dia, ens ho podien posar difícil.

A les dues en punt ja estàvem a l´aigua. El primer es classificava directament per la final, la resta hauria d´anar a les repesques de la tarda. Sortíem com a favorits i els pronòstics es van complir, vam fer una molt bona regata i després de la primera ciavoga cap dels nostres rivals va tenir opció d´atrapar-nos. A l´altre eliminatòria de la categoria, els amfitrions es van imposar amb un temps que ens va deixar clar que guanyar el campionat seria complicat.

Acabades les repesques la final va quedar composta per: Baix a mar, Vent d´estrop, Rem Arenys i un sorprenent Pescadors que va deixar a fora al Natació.

Les previsions per a diumenge eren de fort mestral (20 nusos). Afortunadament, el mestral a Cambrils bufa des de Terra i no aixeca onada arran de platja, sinó amb la ventada que s´esperava, no s´hagués pogut celebrar la competició. Les previsions es van complir i a les 10 del matí, mentre fèiem l´escalfament el mestral ja havia entrat amb tota la seva força. Palejar amb aquell vent va ser màgic, els esquitxos ens deixaren xops i la combinació vent i aigua van fer un entrenament molt mariner. Sempre hem reivindicat el llagut com a una embarcació de mar i ara teníem oportunitat de demostrar-ho.
Amb aquella força el carrer de fora era el pitjor, en aquest cas va correspondre a Torredembarra, mentre que el millor era el que es trobava més a terra que va tocar als Pescadors de Lloret. Nosaltres i Cambrils, els principals favorits, ens repartíem el centre del camp. La sortida havia de ser acústica i mentre esperàvem els só de la botzina, l´estàrter va baixar la bandera, aquest fet ens va agafar per sorpresa a tots que vam sortir malament. El primer llarg va ser molt igualat entre els quatre, en sortir de ciavoga es començava a veure que la regata seria cosa de dos: Vent d´estrop i nosaltres. Els dos llargs següents van ser un frec a frec entre els dos equips. En sortir de la darrera ciavoga, prenem un cert avantatge que durant el darrer llarg anem consolidant. Cada vegada faltava menys, el timoner ens indica les 20 darreres vogades a l´hora que va cridant completament foll; Sou els millors, sou els millors!!. Entrem a la línia d´arribada enmig d´un èxtasis col.lectiu. Ho havíem fet, ja érem els campions de Catalunya.

els temps de la final

dijous, 15 de setembre del 2011

Bon viatge, Ia


Ahir ens va deixar Ia Clua. Un referent de rock catala dels inicis dels setanta. Ia va formar part de molts projectes de molts dels músics del progressisme. La seva col.laboració amb Jordi Batiste amb el duet Ia i Batiste es pot-ser el més conegut. Els seus dos grans treballs: un gran dia i chichonera´s cat formen part del meu particular cançoner galàctic.

Ara que volien rememorar els 50 anys del grup, el Batiste s´ha quedat sense l´Ia.


Brindo per tú, Ia, amb Sifons de Martorell,... S. L.


dilluns, 12 de setembre del 2011

Vinyes verdes?








Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Doncs, no


Plourà. L´àvia Muntala
desa el sol a l´armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l´ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d´aquesta mar antiga

CEMENTIRI DE SINERA VIII

dissabte, 10 de setembre del 2011

Flipant en colors

dissabte, 3 de setembre del 2011

Lloret: Darrera parada

Tripulació de LLoret: (a dalt) Albert, Jaume, Josep,Jordi C, Joan, Quim (asseguts) Marc, Jordi R, Manel

La regata de Lloret (4/09) s´ha convertit després de l´anulació de la de Roses en la darrera de la 9a lliga Catalana de llagut. A priori ho teniem tot a favor per a ser campions. Calia però, vogar i no perdre els tres punts de avantatge que tenim respecte el segon classificat (vent d´estrop de Cambrils). Tan sols calia fer una bona crono, sense errors, que ens permetés entrar en la final A.
Teniem el handicap (suposso que igual que els altres clubs) que durant el mes d´agost, ara un, ara un altre, anavem de vacances amb les nostres families. La tripulació la teniem per a Lloret però al llarg de tot el mes no vam poder fer cap entrenament tot l´equip junt. Es una bojeria el calendari que s´ens imposa any si any també per part de la FCR, si volen convertir el llagut en un esport de costellada, ho estant aconseguint.

Puntuals a Sa Caleta, per tenir temps de descarregar i de fer un bon escalfament i amb els nervis lògics per ser conscients de que el que podiem fer era històric car feia més de 10 any que ho estavem perseguint. Quan mantens un mateix equip al llarg de molts anys, tard o d´hora s´obtenen resultats i això era el que estavem a punt de fer.

Cambrils, el nostre principal rival, venia amb un equip molt rejovenit que res tenia a veure amb el que va començar la lliga, a l´igual que el Natació Badalona. Els primers intentarien fer-ho bé i esperar la nostra errada, els badalonins, volien anar marcant terreny de cara al campionat de catalunya.

Vam sortir tercers i molt concentrats de la crono per darrera de Cambrils i Badalona. Vam vogar amb la màxima potència. Els dos llargs, a causa del poc entrenament que duiem, s´ens van fer llarguissims, la ciavoga, on podiem perdre-ho tot, la vam fer molt correcta, només calia retornar a la línia de arriba.
La sensació un cop acabada la primera prova era que malgrat estar esgotats, res feia pensar que no poguessim accedir a la final A. Els resultats ho corroboren i segona posició per a nosaltres per darrera d´un inesperat Torredembarra. Ja ho haviem fet!!!!! Només calia disfrurat de la darrera final A de la temporada i fer-ho el màxim de bé.

La regata, evidentment, va ser la més tranquila de totes, vam sortir molt bé i al llarg des 4 llargs vam anar marcant el territori. Dominavem la regata però teniem a tocar Cambrils i Badalona. Les tres ciavogues les vam fer perfectes i finalment vam arrodonir la jornada amb una nova primera posició.

Al final, es clar, celebració amb confetti i cava com uns autèntics campions.

Classificació final lliga LLagut

Amb aquest resultat a Lloret vam deixar clar que no en tenim prou amb la primera posició en la lliga, que aquest any voliem el "doblet". Tornar a guanyar al Campionat de Catalunya (17-18/09) serà complicat però ho intentarem.
Cambrils, que juga a casa, Badalona, que cada cop el tenim més a prop, Torredembarra, que sempre són una sorpressa i Pescadors que es voldran refer amb un bon resultat, segur que ens ho possen dificil.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Britany kayak Festival


Un cop a casa, i amb els pòsits ja ben sedimentats, es el moment de fer valoració del Festival de Kayak a la Bretanya.
D´entrada, el meu bateig en una zona de marees i fortes corrents i en segon lloc el fet de que l´Stella també en volgués prendre part.
Primer, un xic espantats, haviem de demostrar a la SNSM que els kayakistes que participavem a la trobada erem responsables i coneixiem totes les tècniques de rescat i remolcatge. Més tard en Philipp ens parla dels paranys que s´ens poden presentar: fortes onades fruit de la meterorologia, corrents de marea brutals (de fins a 13 nusos), brises marines i molta provabilitat de tenir boires molt espeses.
Poc a poc al costat dels experts de la zona: Veronique, Guy, Jean Pierre, Gilles, Stephan,... ens vam anar trobant cada vegada millor en el medi i dia sí, dia també participavem en les sortides programades
La valoració final del tot excel.lent, moltes noves coneixences, una gran acollida i l´Stella molt per sobre de les meves millors espectatives. Tots dos vam gaudir del paisatge i de la força del mar a sobre d´una embarcació tant fràgil, i alhora tant segura, com es un kayak de mar.
Pot-ser el fet de no poder haver anat a ile de Molene degut a les condicions adverses amb que ens haguessim trobat a la tornada es l´única espina que tinc clavada i a la vegada és una excusa per a poder tornar-hi. Jo m´hi apunto amb els ulls tancats.




dijous, 18 d’agost del 2011

Deltebre: sense notícies

Afrontavem la regata de Deltebre amb alguns canvis en la tripulació a causa de les vacances. A les dues regates de l´agost patirem.

A Deltebre vam fer una bona crono. Finalment segona posició.



A la regata vam fer una sortida molt dolenta i amb molts de nervis la qual cosa va determinar el resultat final, tercera posició i a esperar que la propera jornada poguem remuntar.





dijous, 4 d’agost del 2011

Flix: Natural honey in the river


La regata de Flix a més de ser una més del calendari es una fita que cada any m´espero.
Flix es sinòmim d´un parell de dies a "La Torre" gaudint dels paisatges de la Ribera d´Ebre, ja sigui en kayak o en bicicleta. A més el marc es d´allò millor, l´espectador té la regata davant dels seus nassos i pot veure amb tot detall les evolucions de les embarcacions. Només, la maleïda "mosca negra" ens pot fer la guitza, però aquest any venim tots embetumats amb natural honey, la crema hidratant que repèl aquest insecte.

Pel que fa la la crono. Sortim els primers i fem els 1000 m amb una palada constant que fa que en acabar ens mostrem satisfets. Només la tarja groga per passar una boia malament i el resultat final per darrera de Baix a mar ens fan posar les piles i pensar que no hi ha res guanyat abans de vogar.

La regata es presenta d´allò més emocionat, a priori els 4 carrers no presenten diferències significatives i l´absència de corrent fa que s´hi pugui veure molta igualtat. Els nostres contrincants són aquesta vegada: Baix a mar, Vent d´estrop i Natació Badalona. Nosaltres i Natació començem riu avall mentre qeu els altres dos equips ho fan amunt. El punt mig del llarg es el lloc on es podran mesurar les avantatges. La regata com era d´esperar es molt igualada, els de Torredembarra, Cambrikls i nosaltres anem molt apretats, un xic més enrrera però sense perdre pistonada va Badalona. Fins als final no es decideix el guanyador, en aquest cas nosaltres guanyem en temps real per unes 40 centèssimes a Baix a mar i consolidem el primer lloc.

Resultats de la regata


Video de la regata

Classificació general


La propera regata es la setmana vinent a Deltebre on hi anirem amb una alineació de circunstàncies per a les vacances.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Dies d´efervescència

Barcelona, el canvi cultural entre els 70 i 80 (dels hipies al punk passant per la musica progresiva)



dilluns, 25 de juliol del 2011

Lloret: mar de fons i onada

El 17 de juliol va tenir lloc la tercera regata de la lliga catalana de llagut. Aquest cop la cita va ser a sa caleta de Lloret. Com ve sent la tònica de la temporada, a primera hora del matí, amb l´onada de mar de fons del garbí del dia abans que trencava amb força, tothom pensava que allò s´anularia.
Els llaguts van anar entrant per la crono, de fet el més complicat de la jornada eren les entrades i les sortides.
Sortiem segons a la crono, darrera Baix a mar, les sensacions en acabar no eren del tot bones, ens haviem desviat molt en la trajectoria d´anada i la rectificació del timoner ens feia perdre temps i semblava que els equips del darrera ho havien aprofitat. En acabar quedem primers pels pèls.



En la regata, després de l´experiència negativa de Torredembarra triem el carrer dos. Quan ens toca vogar havia entrat un llevant que afectava sobretot els carrers de fora (el 1 i el 2) mentre que el carrer 4 es el que deda més protegit. Sortim amb autoritat i al llarg de la regata impossem el nostre ritme, només un error en la darrera ciavoga va fer que Vent d´estrop s´enganxés perillosament. Aquesta vegada vam fer un darrer llarg molt treballat amb un bon ritme i palada llarga vam anar guanyant uns centímetres respecta el llagut de Cambrils. Al final primer lloc una altra vegada i mantenim el liderat



La propera regata serà el 31 a Flix, allí les condicions serán identiques per a tothom.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Españistan

Qui va ser Carlos Sentís?

Carlos Sentís a l´esquerra de la fotografia a Barcelona acompanyat les tropes franquistes
(26 de gener de 1939)

Molt interessant allò que s´obvia de la biografia d´aquest pajaru.

Ni oblit ni perdó

dilluns, 11 de juliol del 2011

Torredembarra: segona parada

3 de juliol, segona regata de la 9a lliga catalana de llagut.
Arribem a Baix a mar ben aviat i ja a aquella hora les onades típiques de les platges de Tarragona ens donen el bon dia. Si allò puja una mica més els jutges suspendran la regata, que ja els coneixem. Efectivament, aquesta es la consigna de la reunió de delegats, afortunadament al llarg de matí el vent baixa i permet realitzar la competició (de la nostra categoria) sense incidències meteorològiques.
A la crono sortim els primers, és el que correspond al campió de la darrera regata, i fem una carrera perfecta. Crec que el temps que marquen els jutges és el millor temps que mai hem fet en una crono. Per darrera, a uns quants segons, Baix a mar, Vent d´estrop i aquesta vegada, Pescadors.

resultats de la crono

Per la regata triem el carrer 1, el de més enfora, ja que creiem que si puja l´onatge es el que ens pot beneficiar més. Quan ens toca sortir ens adonem que la boia del carrer 2 (la que li toca a Baix a mar) està desplaçada un parell de metres endavant i a més el nostre carrer no té els 25 m reglamentaris d´ample. La sortida es complicada i la fem malament, en el video s´aprecia que sortim els darrers. Quan tenim la pressió d´una barca al davant ens atavalem, escurcem la vogada i ens anem cansant inutilment. Aguantem al darrera del llagut de la Torre els tres primers llargs. De la darrera ciavoga sortim frec a frec amb ells i en el darrer quart de regata ens enfonsem amb una palada curta fruit del cansament i dels nervis. Acabem la regata segons i mantenim el lideratge a la lliga.

resultats de la regata

classificació després de la segona regata

video de la regata

dijous, 7 de juliol del 2011

Quico: Robinson del paradís

la barraca

Un cop travessat el cap de Begur la tramuntana ens venia de cara . La mar estava esverada i les ratxes de vent dificultaven el nostre rumb. Havíem guanyat la punta de Sa Tuna i l´imatge de la platja de Pals feia presagiar que a partir d´aquell moment patiriem molt més.
Amb prou feines eren les deu del matí i si allò pujava una mica més faria impossible la navegació en kayak. Vam parlar i vam decidir fer mitja cua. Era la segona vegada en el mateix punt que havíem de girar per culpa de la tramuntana.
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.

fent-la petar

En Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.

Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.

el bomber, el profe i en Quico

dimarts, 28 de juny del 2011

Blanes: L´inici de temporada


El 19 de juny comença la 9a lliga catalana de llagut. Aquest any ens estrenem a Blanes i a diferència d´altres anys, malgrat haver començat els entrenos al febrer, no hem participat a cap regata de pre-temporada, ni a cap regata de llaut mediterrani, ni hem anat al campionat d´Espanya.
Enguany, només dues tripulacions hem començat la lliga, sembla que quan els veterans ens "juvilem", el fiutur del rem a Arenys serà "magre".
La gran novetat de la temporada es l´estrena d´un nou joc de rems bracsa molt més rígids que no pas els antincs rems que flexaven molt.

Vam arribar a Blanes a l´espectativa, haviem fet bons temps als entrenos però no sabiem a quin nivell estarien els nostres màxims adversaris: Natació Badalona, Baix a Mar de Torrdembarra, Vent d´Estrop de Cambrils o Pescadors de Lloret.

A la crono vam remar molt tranquils, amb una palada llarga i bon ritme. Quan remem així solem fer bons resultats, i efectivament, vam quedar primers.


El gran repte era la regata, on la pressió dels altres ens accelera i empitjorem els resultats. Aquesta vegasada un apretat frec a frec amb Vent d´Estrop es decanta per dècimes cap al nostre costat. Feia molt de temps que no aconseguiem dos primers llocs en una mateixa regata.


La propera regata serà a Torredembarra el tres de juliol. Hem fet la feina, hem posat els punts sobre les is i ara són els altres els que ens respecten.

dijous, 16 de juny del 2011

Qui són els violents?

Es que pot-ser Arcadi Oliveres té raó quan comenta que entre els violents dels aldarulls del parlament hi ha policies infiltarts?




Cerament hi ha moltes sopites. A vreure si el "fill de puig" investiga quí són aquests pajarus.

dimecres, 8 de juny del 2011

m´agrada

dimarts, 7 de juny del 2011

La revolta ocultada: o Jo vull una revolta a l´Islandesa



Silenciada, censurada, ignorada,... qualificatius suaus adreçats als medis de comunicació en referència als esdeveniments ocorreguts a Islandia. No es tracta d´erupcions de volcans inpronunciables que bloquejen l´espai aeri sinó de la revolta social més important que ha produït a l´Europa d´avui.
Al nostre país cap mitjà public (la seva) o privat (la dels salvames) ha esmentat els esdeveniments començats el 2009, ni la premsa, ni les arradios ni la tivi, ni molts mitjans digitals (partal , m´has defraudat) han dedicat practicament cap ratlla al que allà passava.
Els fets es remonten al 2008 (en plena bombolla immobiliària espanyola), quan l´illa es troba en situació de fallida econòmica. Al poc temps els "indignats" islandesos provoquen la dimissió del govern i eleccions anticipades. No estan dispostas a pagar el deute del país que esl hipotecarà de per vida i el govern, pressionat per la força popular es veu obligat a detenirs els "Botins" de torn. Una assemblea ciutadana es possa a refer la constitució del país (ostia, que fort!!!!!).

Si encara creieu que no hi ha censura sou uns idealistes. Ens distreuen amb els gadafis, berlusconis, i d´altres titelles de torn i ens amaguen la revolució social europea més important d´aquest segle. I per sobre de tot, està sent una revolució pacífica.

Creieu que una altre Europa no es possible??

divendres, 27 de maig del 2011

Democraciarealya (putus gossos)

Sense paraules



en voleu més?
Com diu el Casasses, aquesta revolució no hi ha qui la pari.

El proper 31 de maig TOTS a treure 155 € de les caixe-Bancs-mafies

dimecres, 25 de maig del 2011

Melodrama: No és massa tard (????)

Avui a Taller, un documental sobre Melodrama.

Fa 30 anys, la formació Melodrama aspirava a triomfar en el panorama musical. Es van quedar a les portes i, ara, des de la maduresa, repassen les claus de la seva història d’amistat. Aquesta és la història d’uns músics que van anar directes al fracàs, i van donar un nou sentit a la paraula.

L’autor: Manolo Vázquez

Fill del dibuixant de còmics By Vázquez, aquest realitzador ha estat format en el món del videoclip (Joe Crepúsculo, Evripidis and his tragedies) i el curtmetratge (Colgados, Straydog)

dissabte, 21 de maig del 2011

divendres, 20 de maig del 2011

Arcadi Oliveres for president

En un moment de desencís i desafecció vers als polítics, la classe politica i el sistema, personatges com el president de Justicia i Pau Arcadi Oliveres posen el dit a la nafra i diuen les coses pel seu nom.
Una altre vegada l´encerta de ple. Les seves paraules no ens ho poden dir més clar. Necessitem molts més Arcadis en els nostres parlaments i ajuntaments.

ARCADI, EL PROPER PRESIDENT DEL NOSTRE PAIS

video Arcadi Oliveres

dijous, 19 de maig del 2011

Que ve la CUP!!!!!






Tant de bó que vingui, i que ho faci amb força.

dimecres, 18 de maig del 2011

Forebre: Benifallet -Tortosa


Aquesta vegada tocava en primavera i a més amb un tram fins llavors desconegut per a mi. La cirereta de la sortida, a més de la fideuà de la Cinta, era sens dubte travessar amb piragua l´assut de Xerta.
El dissabte presagiava males noticies amb pluges intenses al final del dia, que tal i com va dir en SuperMauri, durant la nit desapareixerien i el diumenge seria un dia assolellat. Dit i fet.
El vespre de dissabte una bona colla ja es va aplegar a Benifallet i diumenge la resta del grup va anar arribant. No ho sé exactament però segur que una setantena de piragües van prendre la sortida a l´embarcador de Benifallet. Abans però uns mini parlaments i la degustació de pastissets i vi de la Terra Alta.
La primera sorpresa de la jornada va ser la remuntada del riu Canaletes, que degut a la pluja de la nit anterior l´aigua era de color xocolata. En Lluís m´explica que la colònia d´oms que hi ha a la ribera es l´única de la península que, ara per ara, no presenta grafiosi.
Més endavant la torre fortificada de Mollet ( a mig camí de les dues grans vil.les medievals; Tortosa i Miravet) i amb empremtes de la guerra civil.


Poc a poc arribem a l´assut de xerta on gràcies a l´enginy podem superar el desnivell d´aigua. Immediatament després de l´Assut, primer Tivenys i després Xerta on teníem una cita amb la Cinta. Breus parlament de l´alcalde de la localitat i obsequi mistela i pastissets farcits de taronja ( boniiiiissims!!).


Amb la panxa plena reprenem el que ens resta de camí travessant "les cinc illes" fins arribar a la majestuosa Tortosa. Si bé l´arribada a Miravet la la tardor va ser espectacular, l´arribada a Tortosa d´enguany no es queda gens coixa, i es que la visió des del riu dels edificis medievals de la vila es fantàstica


Les meves fotos

les fotos dels companys

juanEG
Rafagurú
CapitanRemo
Fran
carlos Qajaq
Koe
Hombrealagua
Blauet
Manu