Montnegre

La terra és un home i vibra
(J Brossa)

Turo de Llevant, que parla per boca dels arbres

Turo de Grimola, que disposa com poden i deuen ser tallats tota mena de vents, tant de llarg com de través.
Turó Gros, que mostra com han de ser encarats els sorolls per fer-los més sonadors.
Turó d´en Vives, que sorgeix de les sevs mateixes paraules, en semblança de llengua.
Turó del Rosal, que en els frec de la lectura, ens encésn l´ull com un misto que hi freguéssim.

Barnils 10 anys

Aquest mes de març just fa 10 anys que Ramon Barnils, el gran periodista, ens va deixar.
Va haver una època que coincideix amb els meus estudis universitaris que diàriament escoltava a Ramon i als seus col.legues de "La mercantil radiofònica" a Catalunya Radio, el programa era "El mínim esforç" i compartia micro diàriament amb Jordi Vendrell i Quim Monzó. El programa tenia a més dels tres mosqueters, destacats col·laboradors, així vaig poder conèixer a Ferran "El Tigre" Torrent, Modest Parts o bé Tisner
Abans del mínim esforç va treballar en "El mono, el lloro, el mico i el senyor de puerto rico" i després va dirigir "L´orquestra", un cop acomiadat, els seus deixebles van convertir l´orquetra amb els "postres de músic" on sempre es va notar l´empremta de Ramon
He de confessar que la crítica amb aquest punt de mala llet que esgrimia en Ramon em va fer somriure més d´una vegada. Les "classes d´espanyol per a catalano parlants" o bé les intervencions en el resum diari del "dancing days", que feia Monzó van ser genials.
Al Ramon mai ningú li va tapar la boca, sempre deia el que pensava i això li va costar la feina. L´orquestra morí per "aturada política" just abans del 1992.

Ramon, aquestes línies que et serveixin de petit i modest homenatge