Barcelona, el canvi cultural entre els 70 i 80 (dels hipies al punk passant per la musica progresiva)
dimecres, 27 de juliol del 2011
dilluns, 25 de juliol del 2011
Lloret: mar de fons i onada
El 17 de juliol va tenir lloc la tercera regata de la lliga catalana de llagut. Aquest cop la cita va ser a sa caleta de Lloret. Com ve sent la tònica de la temporada, a primera hora del matí, amb l´onada de mar de fons del garbí del dia abans que trencava amb força, tothom pensava que allò s´anularia.Els llaguts van anar entrant per la crono, de fet el més complicat de la jornada eren les entrades i les sortides.
Sortiem segons a la crono, darrera Baix a mar, les sensacions en acabar no eren del tot bones, ens haviem desviat molt en la trajectoria d´anada i la rectificació del timoner ens feia perdre temps i semblava que els equips del darrera ho havien aprofitat. En acabar quedem primers pels pèls.
En la regata, després de l´experiència negativa de Torredembarra triem el carrer dos. Quan ens toca vogar havia entrat un llevant que afectava sobretot els carrers de fora (el 1 i el 2) mentre que el carrer 4 es el que deda més protegit. Sortim amb autoritat i al llarg de la regata impossem el nostre ritme, només un error en la darrera ciavoga va fer que Vent d´estrop s´enganxés perillosament. Aquesta vegada vam fer un darrer llarg molt treballat amb un bon ritme i palada llarga vam anar guanyant uns centímetres respecta el llagut de Cambrils. Al final primer lloc una altra vegada i mantenim el liderat
La propera regata serà el 31 a Flix, allí les condicions serán identiques per a tothom.
Sortiem segons a la crono, darrera Baix a mar, les sensacions en acabar no eren del tot bones, ens haviem desviat molt en la trajectoria d´anada i la rectificació del timoner ens feia perdre temps i semblava que els equips del darrera ho havien aprofitat. En acabar quedem primers pels pèls.
En la regata, després de l´experiència negativa de Torredembarra triem el carrer dos. Quan ens toca vogar havia entrat un llevant que afectava sobretot els carrers de fora (el 1 i el 2) mentre que el carrer 4 es el que deda més protegit. Sortim amb autoritat i al llarg de la regata impossem el nostre ritme, només un error en la darrera ciavoga va fer que Vent d´estrop s´enganxés perillosament. Aquesta vegada vam fer un darrer llarg molt treballat amb un bon ritme i palada llarga vam anar guanyant uns centímetres respecta el llagut de Cambrils. Al final primer lloc una altra vegada i mantenim el liderat
La propera regata serà el 31 a Flix, allí les condicions serán identiques per a tothom.
dimecres, 20 de juliol del 2011
Qui va ser Carlos Sentís?
Carlos Sentís a l´esquerra de la fotografia a Barcelona acompanyat les tropes franquistes(26 de gener de 1939)
dilluns, 11 de juliol del 2011
Torredembarra: segona parada
3 de juliol, segona regata de la 9a lliga catalana de llagut.
Arribem a Baix a mar ben aviat i ja a aquella hora les onades típiques de les platges de Tarragona ens donen el bon dia. Si allò puja una mica més els jutges suspendran la regata, que ja els coneixem. Efectivament, aquesta es la consigna de la reunió de delegats, afortunadament al llarg de matí el vent baixa i permet realitzar la competició (de la nostra categoria) sense incidències meteorològiques.
A la crono sortim els primers, és el que correspond al campió de la darrera regata, i fem una carrera perfecta. Crec que el temps que marquen els jutges és el millor temps que mai hem fet en una crono. Per darrera, a uns quants segons, Baix a mar, Vent d´estrop i aquesta vegada, Pescadors.
A la crono sortim els primers, és el que correspond al campió de la darrera regata, i fem una carrera perfecta. Crec que el temps que marquen els jutges és el millor temps que mai hem fet en una crono. Per darrera, a uns quants segons, Baix a mar, Vent d´estrop i aquesta vegada, Pescadors.
resultats de la crono
Per la regata triem el carrer 1, el de més enfora, ja que creiem que si puja l´onatge es el que ens pot beneficiar més. Quan ens toca sortir ens adonem que la boia del carrer 2 (la que li toca a Baix a mar) està desplaçada un parell de metres endavant i a més el nostre carrer no té els 25 m reglamentaris d´ample. La sortida es complicada i la fem malament, en el video s´aprecia que sortim els darrers. Quan tenim la pressió d´una barca al davant ens atavalem, escurcem la vogada i ens anem cansant inutilment. Aguantem al darrera del llagut de la Torre els tres primers llargs. De la darrera ciavoga sortim frec a frec amb ells i en el darrer quart de regata ens enfonsem amb una palada curta fruit del cansament i dels nervis. Acabem la regata segons i mantenim el lideratge a la lliga.
dijous, 7 de juliol del 2011
Quico: Robinson del paradís
la barracaAmb prou feines eren les deu del matí i si allò pujava una mica més faria impossible la navegació en kayak. Vam parlar i vam decidir fer mitja cua. Era la segona vegada en el mateix punt que havíem de girar per culpa de la tramuntana.
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.
fent-la petar
En Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.
Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.
el bomber, el profe i en Quico
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.
fent-la petarEn Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.
Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.
el bomber, el profe i en Quico
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
